La Festa Major de Gràcia neix l’any 1817 i va anar evolucionant i creixent amb el temps fins al punt que a principis del segle XX es parlen de més de 100 trams de carrers guarnits per comissions de veïnat amb programacions independents. No obstant, no apareix la necessitat d’organitzar-se comunament sota una entitat paraigües fins l’any 1935, un projecte que es va veure truncat per l’esclat de la Guerra Civil i no es va poder recuperar fins l’any 1956, quan neix la Federación de Comisiones y Asociaciones de la Fiesta Mayor de Gracia presidida per Gaspar Ribé i Carbó. Aquesta entitat neix amb la voluntat d’establir vincles entre els diferents carrers i places que celebraven Festa Major, organitzar de manera comuna els actes centrals, editar un sol programa on apareguessin tots els espais que guarnien el carrer o tenien envelat amb cadascuna de les seves programacions i crear un lloc de debat i trobada entre festers i festeres. No obstant, sent fruit de l’època en què va néixer, també sorgeix sota l’auspici i supervisió del moviment falangista del Districte de Gràcia, que després de la primera part de postguerra volia fomentar una imatge de tranquil·litat i normalitat social amb una Festa Major popular i participativa.

Logotip original

Amb la recuperació de la democràcia i la lliure associació, la Festa Major de Gràcia viu un moment daurat on sorgeixen un munt de noves associacions de veïnat i comissions de festes que volen organitzar-se, associar-se i gaudir amb respecte i llibertat de l’espai públic. La Federación es pot expressar lliurement i pot utilitzar, per fi, el seu nom en català, passant a anomenar-se Federació de Carrers de la Festa Major de Gràcia. És en aquest moment en el qual la Federació pot actuar com a motor de la cultura popular catalana i màxima insígnia del moviment associacionista a la Vila de Gràcia. Presidida i constituïda pel voluntariat, organitza la Festa Major d’agost, un dels actes més populars i de major envergadura de la ciutat de Barcelona, però també organitza d’altres activitats que serveixen per cohesionar i difondre la cultura popular catalana. Un bon exemple és l’Aplec de la Sardana de Gràcia que en aquella època es celebrava al Parc Güell i que va esdevenir un dels més importants de Catalunya: amb presència de fins a 10 cobles, centenars de visitants i una programació ininterrompuda de 12 hores de sardanes. Així mateix, l’entitat i el seu principal actiu: els festers i festeres, segueixen organitzant les principals activitats de carrer del cicle festiu gracienc, talment com es feia abans de l’arribada dels ajuntaments democràtics. D’aquesta manera, el veïnat segueix auto organitzant-se per fer festa des de la Federació i no des de les conselleries de cultura de les administracions públiques. 

La consolidació de la festa i de la nova Federació es fa evident quan l’any 1997, la Generalitat de Catalunya cataloga la Festa Major de Gràcia com a festa patrimonial concedint el distintiu de Festa Tradicional d’Interès Nacional. És aquest un període fructífer quant a nombre d’associacions de veïns i comissions de festes que de manera altruista i voluntària s’organitzen entre ells per engrandir encara més un dels trets característics graciencs i barcelonins: el teixit associatiu i cultural.

L’arribada del segle XXI suposa a l’entitat una època propícia pels canvis. La Junta de la Federació de Carrers de la Festa Major de Gràcia considera que per a garantir la transparència de l’entitat així com per aglutinar totes les activitats que realitza durant l’any a banda de la setmana de Festa, la Federació s’havia de convertir en Fundació. Així és com l’any 2009 neix la Fundació Festa Major de Gràcia. Com totes les Fundacions, aquesta està regida per un patronat compost per una persona en representació de cada carrer o plaça guarnida que actua com a patró o patrona. A més a més, també hi ha la figura del patró o patrona física que és aquella persona aliena a les comissions i associacions de carrers que pel seu bagatge, experiència, trajectòria i vinculació a la Festa es considera oportú que estigui en l’òrgan de presa de decisions de la Fundació. Aquest patronat, delega les decisions aprovades a un òrgan executiu que s’anomena Comitè de Direcció, format també per persones voluntàries que es presenten a eleccions per desenvolupar aquestes tasques.

El canvi de nomenclatura de Federació a Fundació no va suposar cap canvi en l’esperit de la Festa Major que, basant-se en els seus principis bàsics de creativitat, cohesió social i transversalitat, va continuar aquesta etapa de consolidació iniciada amb l’arribada de la democràcia. Per aquest motiu, l’any 2012, la Generalitat de Catalunya va decidir atorgar a la Fundació de la Festa Major de Gràcia la “Creu de Sant Jordi”. Aquesta distinció a la nostra entitat es va expressar en les següents paraules: “Pel fet de contribuir amb eficàcia a la continuïtat d’una tradició que es remunta a les primeres dècades del segle XIX i que constitueix un dels esdeveniments festius més populars de Barcelona i una de les millors expressions de cultura democràtica en l’espai urbà. I per la voluntat de fer-ne un àmbit de convivència que és capaç d’atreure, des d’una identitat genuïna, gent vinguda d’arreu”.

Des de maig de 2017 a maig de 2018, l’entitat celebrà el Bicentenari de la Festa Major de Gràcia (1817-2017), un aniversari que serví per realitzar tot un programa d’accions, activitats, exposicions i intercanvis que van tenir per objectiu indagar i posar en valor la història i la trajectòria de la nostra festa així com treballar per fer arribar el valor patrimonial de la mateixa i l’amor cap a la festa a les noves generacions. Fruit d’aquest esdeveniment, l’any 2017 l’entitat rebé la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona “amb motiu del bicentenari de l’activitat i per l’ininterromput treball a favor de la cohesió social i la cultura catalana”. Així mateix, l’any 2018, l’entitat rep el Premi Nacional de Cultura atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) de la Generalitat de Catalunya. El premi fou lliurat “Per la preservació d’una festa que, superant reptes i adversitats, ha complert dos-cents anys. Constitueix un veritable motor cultural de la Vila de Gràcia mitjançant l’impuls i el reforçament d’un vigorós teixit associatiu profundament arrelat que manté, amb un complet programa d’activitats, la tradició i el calendari festius. Amb el suport d’altres entitats col·laboradores, ha aconseguit que el barri de Gràcia de Barcelona sigui un dels indrets de més dinamisme i intensitat en la vida cultural i associativa de Catalunya”

Medalla or cultura 2017

Tal com diuen els estatuts de l’entitat, la Fundació Festa Major de Gràcia  “té per objecte la defensa, promoció i difusió de la cultura popular catalana en el seu sentit més ampli, i en especial, la defensa, promoció i difusió de la Festa Major de Gràcia, en totes les seves vessants, lúdiques, culturals, esportives i veïnals, amb especial protecció als guarnits dels carrers, places i altres espais d’anàlogues característiques. També té per objecte la recerca, arxiu i divulgació de la documentació històrica de les festes tradicionals a l’antiga Vila i actual barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona”.

Sent beneficiari principal d’aquest objectiu fundacional el veïnat de Gràcia així com els barcelonins i barcelonines, aquesta Fundació és conscient de ser una de les principals manifestacions festives del país i treballa per a divulgar la seva història i els seus valors per a tot Catalunya i també a nivell internacional. Com diuen els Estatuts, la Fundació vetlla i té cura de la Festa Major de Gràcia, però no és aquest el seu únic objectiu ja que també ho és el fet de ser un motor cultural i veïnal de catalanitat a la Vila de Gràcia. Un motor on qui mou els engranatges són els propis veïns i veïnes que, agrupats en associacions i agermanats en la Fundació, gestionen i autorganitzen les seves festes populars tals com el cicle nadalenc, amb exposició relacionada amb les dates, el muntatge del pessebre monumental de la Vila, les visites guiades i tallers nadalencs per escolars, la Festa en homenatge a la Gent Gran de Gràcia, el Cant de la Sibil·la la nit de Nadal i la cavalcada de les Carteres Reials. A més a més, organitza l’Arribo de Dijous Gras i la Rua de Carnestoltes de dissabte de Carnaval, el tradicional Aplec de la Sardana de Gràcia i un seguit de concursos literaris, de pintura i fotografia que pretenen dinamitzar la vida cultural de Gràcia, així com intentar derivar el mur imaginari que separa la cultura popular de l’alta cultura.

Premi Nacional de Cultura 2018

La Fundació de la Festa Major de Gràcia, vetlladora d’una Festa Major de més de dos-cents anys d’història, no es vol limitar a ser un exemplar d’un passat gloriós, sinó que vol ser al present, respectant la tradició que ha rebut en herència de centenars de festers que ens han precedit, però interpretant-la en un concepte de contemporaneïtat que asseguri que l’entitat sigui present a l’activitat diària d’una Vila i d’una ciutat que batega al ritme de la societat organitzada, el seu millor actiu.